Desmuntant tòpics

Molta gent justifica la situació en la que es troba actualment la Informàtica i el seu professorat basant-se en arguments que, no pel fet de repetir-los, deixen de ser falsos. Veiem quins són els tòpics més utilitzats per tractar de desmuntar-los amb raonaments simples, lògics i que qualsevol és capaç d’entendre (i, per tant, si es desitja una millora en la qualitat de l’ensenyament, aprovarà i recolzarà).

  • La competència digital, com la resta de competències, no es treballa en una única assignatura; per tant, no es necessita una assignatura específica:
  • La competència lingüística també es treballa en totes les àrees en les que es llegeix, parla i escriu, i això no és un impediment (més bé tot el contrari) perquè existeixi una matèria troncal de Llengua. El mateix podem dir en matèries tan evidents com Matemàtiques o Anglès.
    
    Que els ordinadors s'utilitzin (o es puguin usar) en altres assignatures no vol dir que no existeixi una assignatura on s'estudii els seu funcionament i ús. I per suposat, com en els exemples anteriors, impartides pel professorat especialitzat en la matèria.
  • Els coneixements d’Informàtica que necessita un alumne de l’ESO no justifiquen una assignatura d’aquesta matèria:
  • Normalment, qui parla així té uns pobres coneixements informàtics que, en canvi, considera suficients per a sí mateix. Però, com pot assegurar que aquest nivell informàtic és suficient per a la resta de persones? Dóna per fet que cap alumne necessitarà en els seus estudis o treball nivells superiors de coneixement informàtic? És un expert per poder opinar d'aquest forma?
    
    Els alumnes arriben a la ESO sabent parlar i escriure (més bé o més malament, però en saben). És necessari doncs maxacar-los amb hores i hores de Llengua que podrien emprar en altres competències més útils pel seu futur? La resposat, òbvia, és la mateixa que en el cas de la Informàtica. Tots coneixem alumnes que critiquen l'assignatura de Llengua i que, malgrat de tenir unes pobres ortografia, caligrafia i gramàtica, alegen que a fí de comptes se'ls entén i això és el que importa. És defensable aquesta postura? No? Idò per què amb la Informàtica sí?
  • No és necessari ser informàtic per ensenyar Informàtica:
  • Això és bàsicament cert. Com tampoc és necessari ser llicenciat en Matemàtiques per a ensenyar les matemàtiques de l'ESO i del Batxiller. Ni tan sols hi ha que ser llicenciat en Biologia per ensenyar Ciències Naturals, ni arquitecte per a Tecnologia. Hem d'eliminar les especialitats en el Cos de Professors d'Ensenyament Secundari, per inservibles? Si no exigim una titulació, com garantim que els professors sabn realment d'allò que diuen que saben?
    
    Evidentment, les oposicions necessàries per a pertànyer a l'especialitat d'Informàtica són garantia dels coneixements en la matèria del professorat. Hi haurà professors d'altres especialitats igualment capacitats per impartir Informàtica? Possiblement, però l'única forma justa (i legal) de demostra-ho és adquirint la corresponent especialitat, per la qual cosa existeixen les oposicions.
    
    Dit d'una altra manera, si un informàtic diu que sap molt de Geologia, està capacitat per a impartir aquesta matèria, i ocupar les places dels professors d'aquesta especialitat? Evidentment, la resposat és NO, en aquest cas i en qualsevol altre, incloent el cas de la Informàtica.
  • La coordinació dels centres TIC és senzillament didàctica, així doncs qualsevol professor està capacitat per aquesta tasca
  • Malgrat, la coordinació dels centres bilingües ha de ser purament tècnica, perquè s'exigeix pertanyer a un departament lingüístic, amb preferència pels de l'idioma en qüestió. Igualment, si ens fixem amb el projecte "L'esport a l'escola", on s'exigeix ser de l'especialitat d'Educació Física.
    
    Evidentement, un centre TIC necessita d'una coordinació didàctica, per això està capacitat, en principi, qualsevol professor (fins i tot els d'Informàtica, no ho oblidem). Però aquest projecte incorpora aspectes tècnics molt evidents, pels quals els més capacitats són, indubtablement, els professors d'Informàtica.
    
    Realment és necessari un professor d'Informàtica com a coordinador TIC, si totes les incidèncias tècnicas es comuniquen al CGA i aquest, abans o després, les resol? Aquí es troba la diferència entre mantenir el sistema informàtic del centre TIC i optimitzar i exprimir les característiques d'aquest sistema. Si només es desitja mantenir el sistema que instal·la el Xarxipèlag, no és necessari cap coneixement tècnic i, per tant, qualsevolr professor estarà igualment capacitat per a la coordinació TIC. Si, pel contrari, pretenim obtenir  el màxim profit en el menor temps possible a la inversió realitzada en aquests centres, és necessari un coordinador amb uns alts coneixements garantits.
  • L’assignatura de Tecnologia d’ESO ja inclou temes d’Informàtica, així doncs es a l’especialitat de Tecnologia a la que s’ha d’otorgar l’assignatura d’Informàtica
  • Efectivament, l'actual legislació ha inclós varis temes informàtics dins dels continguts de l'assignatura de Tecnologia d'ESO. Sense entrar a valorrar la injustícia d'aquesta mesura, anem a plantejar-nos: implica això que els professors de Tecnologia estan capacitats per a impartir l'assignatura d'Informàtica? Allò que sols garantitza els coneixements necessaris per a impartir qualsevol de les àrees adscrites a les diferents especialitats, és aprovar les corresponents oposicions, amb el seu temari específic. En el cas de Tecnologia, el temariinclou un únic tema sobre ordinadors, mentre que el de l'especialitat d'Informàtica està format en la seva totalitat per 74 temes d'Informàtica.
  • La Informàtica és una nova tecnologia, així doncs els seus continguts han de ser inclosos dins l’assignatura de Tecnologia:
  • I totes les llengües, incloses el llatí i el grec haurien, per aquesta regla de tres, estar integrades a una única assignatura. O totes les ciències. O les diferents assignatures de matemàtiques del batxillerat. Si les citades matèries es consideren suficientment diferents com per impartir-les en assignatures independents, per què no es vol entendre de la mateixa forma quan parlam d'ordinadors (informàtica) o de neumàtica i hidràulica (tecnologia)?
    
    El mateix criteri que ens du a separar el llatí del grec ens hauria de fer separar la tecnologia de la informàtica. L'actual legislació, doncs, ha comès un error incloent temàtica informàtica dins l'assignatura de Tecnologia. Per això, justificar l'atribució de l'assignatura Informàtica a Tecnologia basant-se en la (injusta) legislació actual, és partir d'una premissa falsa i, per tant, sols condueix a una conclusió falsa, però clarament avantatgista (o podríem dir corporativista?).
    
    És més, actualment el temari d'oposicions de l'especialitat de Tecnologia comprèn el que eufemísticament s'ha donat a conèixer com a Noves Tecnologies. Com podem comprovar fàcilment, aquest temari d'oposicions només inclou uns pocs temes d'informàtica. Poden llavors, els tecnòlegs, atribuir-se una assignatura, sigui la que sigui, pel fet d'incloure algun tipus de tecnologia?
  • Els professors d’Informática només pensen en ells, són corporativistes:
  • És evident que les millores que nosaltres plantejam ens beneficien. I per les reticències d'altres col·lectius (que a si mateixos no es veuen com a corporativistes) podem suposar que a ells els perjudicaria. Acceptant el fet incontestable de què mai plou a gust de tothom, i que qualsevol reforma beneficia a uns i perjudica a altres, ens hem de restringir a debatre si les reformes són beneficioses pel conjunt de l'educació i pels nostres alumnes, que és al cap i a la fi del què es tracta. Doncs bé, en el món actual, beneficiaria als alumnes una assignatura d'Informàtica obligatòria, impartida per especialista, en centres TIC coordinats per especialistes? Emprant la lògica i cercant el bé comú, tothom hauria de dir que sí. Però n'hi ha que diguin que ells són tan especialistes com els que més. Idò aquí tornam al tòpic de "No és necessari ser informàtic per ensenyar informàtica".
    
    Però és que a més, els professors d'informàtica no estam demanant un tracte de favor, ni un privilegi sobre la resta. Estam demanant ser com els demés: tenir el nostre departament i atribució exclusiva de les assignatures que ens competeixen. Els professors d'Informàtica hem de defensar coses que els altres professors no han de defensar per què es donen per sabudes. Defensar la igualtat amb altres especialitats no és corporativisme, és demanar justícia.
  • Els professores d’Informática volen millorar la seva situació a costa dels demés:
  • En realitat, que els professors d'informàtica estiguem en una situació tan penosa no és culpa dels professors de les demés especialitats, però molt menys de nosaltres mateixos. La causa és que la nostra especialitat sofreix una discriminació a l'organització i funcionament dels instituts, sense un departament propi, places inestables i sense participació als centres.
    
    Nosaltres pensam que millorar la nostra situació no suposaria fer-ho a costa d'altres. Si algú ho creu, és degut a què s'han atribuït competències a altres funcions que no els corresponen, com per exemple les hores d'assignatures d'Informàtica, i els fotria haver de tornar aquestes hores..
    
    Sempre es diu que, amb la nostra petició, el que faríem seria crear multitud de desplaçats de Tecnologia. Però no és així, el que volem és que no se segueixin creant noves places i vacants d'altres especialitats quan es vulguin cobrir places de docència d'informàtica i serveis relacionats amb les TIC. El problema del buit legal actual en aquestes assignatures com les TIC de batxillerat crea la contractació absurda de professorat de tecnologia, sense formació provada en Informàtica, per a cobrir aquestes places, la qual cosa perjudica la qualitat educativa que l'alumnat reb. Hem de tenir en compte que sovint no es compleixen els currículums d'aquestes assignatures per falta de formació del professorat.
    
    Hem de destacar que les Administracions no creen una vacant quan només hi ha 5 o 6 hores o quan hi ha un altre professor afectat per falta d'horari que accepte aquestes matèries, per la qual cosa una nova plaça d'informàtica només es crearà únicament quan sorgeixi una vacant degut a trasllats, jubilacions, creació de centres, etc. i sempre amb protecció del professorat ja existent i mai a costa del seu desplaçament.
    
    És a dir, encara que un suposat nou decret establís una atribució exclusiva per informàtica de les nostres assignatures, això no obligaria de cap manera que en un centre on hi ha 5 hores d'informàtica, s'enviés un professor d'aquesta funció, però sí evitaria que a un centre on hi ha horari suficient s'enviés un professor de Tecnologia, Matemàtiques, Llengua Catalana o Llatí per a cubrir-ho, la qual cosa amb la normativa actual és possible i legal.
  • La Informàtica consisteix en ensenyar l’Office i poc més:
  • El desconeixement de la matèria és el que du a la gent a afirmar coses com aquesta. Tots aquells que es consideren a si mateixos capaços d'impartir Informàtica (molts d'ells admirables autodidactes) redueixen el temari d'aquesta assignatura a la parcel·la de la mateixa que ells coneixen, habitualment ofimàtica i poc més. I realment és una de les parts més importants per a un alumne de la ESO, però no la única.
    
    Degut a aquesta creença, com ja hem vist, alguns sostenen que qualsevol està capacitat per impartir Informàtica, i que no fa falta tenir un gran nivell en la matèria. Com podem veure, si es parteix d'una premissa falta, s'arriben a conclusions errònies.  Volen saber què és la Informàtica a grans trets? Consultin el temari de les oposicions de l'especialitat. És això el que s'ha d'incloure a l'ESO? Evidentment no, de la mateixa forma que no s'inclou la Història que s'exigeix al professor quan es presenta a les oposicions. Simplement volem constatar que la Informàtica no és Ofimàtica.
    
    I no som els únics que pensam així. El prestigiós diari The Economist, davant un informe de la Royal Society (l'Acadèmia de las Ciències de Gran Bretanya) que constata que el número d'estudiants d'Informàtica s'ha vist reduït un terç en els últims 4 anys, opina que en les escoles s'ha d'ensenyar informàtica com a ciència, no Word.
  • Els professors d’Informàtica són de FP, no de Secundària:
  • L'especialitat d'Informàtica és una especialitat del cos 590, de Professors d'Ensenyament Secundari, igual que matemàtiques, anglès, tecnologia, etc. la qual cosa ens habilita, per llei, a impartir classes a ESO, batxillerat, i formació professional.
    
    El cos de professors de FP que hi havia antigament ja no existeix. Sí existeix un cos de Professors Tècnics de FP (591) al qual pertany l'especialitat de Sistemes i Aplicacions Informàtiques, però no l'especialitat d'Informàtica que pertany al cos de secundària.
    
    Els companys d'Educació Física o d'Anglès també imparteixen classes en certs cicles formatius. Ningú dubta que, encara que imparteixin mòduls professosionals, ells són professors d'Educació Secundària. Per què es dubta d'aquesta condició quan es tracta de professors d'informàtica?
  • Els professors de Tecnologia estan perfectament capacitats per impartir Informàtica:
  • Com ja hem exposat en un altre tòpic, el que realment garanteix l'habilitació d'un professor per impartir una matèria no és la seva titulació acadèmica, sinó el temari d'oposicions que ha aprovat, la qual cosa no impedeix que, en la immensa majoria dels casos, els opositors es presenten a l'especialitat afí a la seva titulació. Per aquest motiu a les borses de substitucions, on els integrants no tenen per què haver aprovat unes oposicions, s'exigeix una titulació concreta. Per a l'especialitat d'Informàtica s'exigeix l'enginyeria tècnica o superior en informàtica, telecomunicacions o electrònica, mentre que per l'especialitat de tecnologia s'exigeix un ampli ventall de titulacions que van des de la física fins a arquitectura, passant per diplomatura en Navegació Marítima o enginyeria agrònoma ...
    
    Evidentment, no sols fixant-nos en el temari, sinó també en les titulacions afins, resulta evident que tots els professors de l'especialitat d'Informàtica estan perfectament capacitats per impartir aquesta matèria, mentres que no podem dir el mateix de l'especialitat de tecnologia.
    
    Segons alguns, donat que el temari de tecnologia fins ara inclou un tema d'informàtica (tema 9), els tecnòlegs estan perfectament capacitats per impartir informàtica. Per què mai han volgut atribuir-se l'assignatura de dibuix si el seu temari inclou 8 temes de dibuix (del 20 al 27)? Si, degut a un error legislatiu, als tecnòlegs se lis atribuís l'assignatura de Dibuix en les condicions que actualment tenen la d'informàtica, també dirien corporativistes als professors de Dibuix quan aquests reivindiquessin el que és seu? També es creurien perfectament capacitats per impartir aquesta assignatura?
  • Els alumnes ja tenen una competència digital bàsica, per això només hi ha que dotar-los de mitjans (ordinadors) i orientar-los:
  • Aquesta és la falàcia sobre la que es basen els qui afirmen que la Informàtica no té per què ser una assignatura obligatòria, però en canvi la competència digital dels alumnes està garantida per l'ús dels ordinadors a l'aula.  En aquesta falàcia també es basa l'inútil i costós pla Escola 2.0. En realitat, això és com afirmar que els alumnes aprendran matemàtiques pel simple fet d'emprar calculadores. 
    
    Si els professors demanden formació en Informàtica de forma constant, i es tracta de gent amb estudis superiors, què ens fa suposar que un nin de 1er d'ESO sap manejar els ordinadors millor que ells? Neixen els nins actuals amb coneixements informàtics innats?
    
    Normalment es relaciona aquest tòpic amb la facilitat dels nins per aprendre coses noves. Clar, per això és tan fàcil exercir de docent: pels nins és facilíssim i interessantíssim aprendre qualsevol cosa, la Informàtica no pot ser menys. Evidentment, les dues premisses són falses. A un alumne, pel fet de ser menor d'edat no se li donaran ni millor ni pitjor els ordinadors, ni té per què agradar-li emprar-los.
    
    Que els alumnes estiguin acostumats a conviure amb ordinadors no significa que disposin a l'ESO de coneixements informàtics suficients per a saber quin ordinador comprar en base a les seves necessitats i especificacions tècniques del pc, o per què uns programes Windows es diuen serveis i estan tan amagats.
    
    I com a darrer apunt, qui garantitza que l'orientació que donen els demés professors en temes informàtics és l'adequada, quan la majoria d'ells no saben actualitzar l'antivirus quan aquest caduca ( i per cert ho demanen a l'informàtic que tenen més a mà)?
  • TIC no és el mateix que Informàtica (els professors d’Informàtica saben molt d’Informàtica però les TIC són una altra cosa i són molt més que Informàtica):
  • Vivim en la societat del "políticament correcte", la qual cosa implica l'absurda obligació d'utilitzar gran quantitat d'eufemismes per evitar així cridar a les coses pel seu nom, no vagi a ser que algú es molesti. En el cas de la Informàtica, per motius que no aconseguim comprendre, s'ha optat per usar el terme "TIC", que significa "Tecnologies de la Informació i la Comunicació". Precisament, el mateix que significa el terme "Informàtica"!
    
    "Informàtica" ve del terme francès *informatique, i és un acrònim de les paraules "informació" i "automàtica". Informàtica és, per tant, tot el relacionat amb el tractament automàtic de la informació. Dins de la Informàtica estan les Ciències de la Computació (traducció habitual del terme en anglès *Computer *Science). I dins de la Informàtica està el conjunt de tecnologies que fan possible el tractament automàtic de la informació, conegudes com a tecnologies de la informació o "TU" (en anglès també existeix el terme *Information *Tecnologies per referir-se a la Informàtica), encara que cada vegada s'empra més el terme "TIC", que resulta d'afegir a l'anterior la "C" de Comunicacions, perquè avui dia la informació no només es manipula automàticament sinó que constantment s'envia i rep per diferents mitjans físics.
    
    "Informàtica" ve del terme francès *informatique, i és un acrònim de les paraules "informació" i "automàtica". Informàtica és, per tant, tot el relacionat amb el tractament automàtic de la informació. Dins de la Informàtica estan les Ciències de la Computació (traducció habitual del terme en anglès *Computer *Science). I dins de la Informàtica està el conjunt de tecnologies que fan possible el tractament automàtic de la informació, conegudes com a tecnologies de la informació o "TU" (en anglès també existeix el terme *Information *Tecnologies per referir-se a la Informàtica), encara que cada vegada s'empra més el terme "TIC", que resulta d'afegir a l'anterior la "C" de Comunicacions, perquè avui dia la informació no només es manipula automàticament sinó que constantment s'envia i rep per diferents mitjans físics.
    
    Gairebé tots els dies apareix en la premsa una notícia informant de la creació o remodelació d'algun centre d'ensenyament. Doncs no falla: sempre té un aula d'Informàtica. Això ens revela dues coses: en primer lloc, la Informàtica es considera molt important, almenys prou com per ressaltar-ho en la notícia (suposem que el centre comptarà amb gimnàs o laboratori de física, però això mai es *publicita); i en segon lloc, atès que volen que la gent sàpiga para què es va a utilitzar la sala dels ordinadors, no la criden "aula TIC", sinó que usen el que resulta evident per a tots: "aula d'Informàtica".
    
    A nosaltres ens és igual que la cridin TIC o que la cridin *JXZ. El cas és que es reconegui la importància de la matèria (com per considerar-se assignatura obligatòria) i la necessitat que sigui impartida pel professorat especialitzat (el d'Informàtica, evidentment).
  • Qui així parla confon els termes estudiar i utilitzar. És el mateix estudiar català o anglès que parlar-ho? És el mateix estudiar matemàtiques que fer càlculs? És el mateix estudiar Tecnologia que utilitzar eines més o menys avançades? És el mateix estudiar Educació Física que jugar a futbol? No.
    
    Utilitzar els ordinadors no és estudiar Informàtica. Entenem que, qui no sab gaire d'Informàtica, pugui confondre's i creure un tòpic tan fals com aquest. Però ens agradaria exigir, almanco, que els polítics que han de legislar/reformar el sistema educatiu es recolzin d'experts en cada matèria per a coneixer la implicació de les seves mesures, en aquest cas, als professors d'Informàtica.
    
    La transversalitat no és la panacea de l'educació, per molt que la paraula es pronuncii freqüentment. Fins i tot, per a l'ensenyament en valors, que amb la LOGSE sempre ha sigut transversal, es va veure la necessitat des del principi de tractar-la específicament en les tutories lectives, perquè s'ha vist que "transversalitat" es converteix  sovint en "inexistència".
  • No és necessària una assignatura específica, basta amb introduir les TIC de manera transversal:
  • Qui així parla confon els termes estudiar i utilitzar. És el mateix estudiar català o anglès que parlar-ho? És el mateix estudiar matemàtiques que fer càlculs? És el mateix estudiar Tecnologia que utilitzar eines més o menys avançades? És el mateix estudiar Educació Física que jugar a futbol? No.
    
    Utilitzar els ordinadors no és estudiar Informàtica. Entenem que, qui no sab gaire d'Informàtica, pugui confondre's i creure un tòpic tan fals com aquest. Però ens agradaria exigir, almanco, que els polítics que han de legislar/reformar el sistema educatiu es recolzin d'experts en cada matèria per a conèixer la implicació de les seves mesures, en aquest cas, als professors d'Informàtica.
    
    La transversalitat no és la panacea de l'educació, per molt que la paraula es pronuncii freqüentment. Fins i tot, per a l'ensenyament en valors, que amb la LOGSE sempre ha sigut transversal, es va veure la necessitat des del principi de tractar-la específicament en les tutories lectives, perquè s'ha vist que "transversalitat" es converteix  sovint en "inexistència".
  • Ningú no recolza als informàtics en les seves reivindicacions:
  • Partint de l'informe "Las TIC en el sistema universitario español (2006): un análisis estratégico" (especialment de les encertadíssimes conclusions de l'apartado 5.1, p. 130 y ss.), elaborat per la CRUE (Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas), de la qual l'actual ministre, D. Ángel Gabilondo Pujol,  és president, mostrarem la defensa que varis organismes, incloent la pròpia CRUE, fan de la informàtica al sistema educatiu en tots els seus nivells, així com les conclusions que podem extreure dels mateixos.
    
    Lo que dice la CRUE en su análisis extratégico
    
    No olvidemos que este informe trata de analizar las TIC en el ámbito universitario. En el apartado 5.1, titulado "Objetivo 5.1: Alcanzar grados adecuados de competencias TIC de manera extensiva para PAS, PDI y estudiantes", podemos leer lo siguiente:
    
    Por último, queda por analizar el nivel de formación de los estudiantes, quienes a través de la inserción en el mercado laboral son los principales transmisores de los conocimientos TIC a la sociedad. De hecho, los conocimientos informáticos son uno de los aspectos más demandados por el sector productivo. Dentro de los conocimientos de informática, los más apreciados por las empresas son el manejo a nivel de usuario de aplicaciones informáticas (hojas de cálculo, procesador de textos y bases de datos) y de Internet y correo electrónico.
    
    Así, la Fundación Auna (2005), que, en su informe E-España 2005, realizaba una encuesta a 768 empresas de ámbito nacional, integradas en un 96% por Pymes y consideradas representativas de las empresas de menos de 100 trabajadores, mostraba, para 2004, que:
      • El área de Dirección era la que presentaba un mayor uso (medio-alto) de las TIC, afectando al 77,5% de las empresas, seguido por el área de Gestión económica (56,2% de las empresas), siendo precisamente en estos dos ámbitos donde las aplicaciones de ofimática se utilizan en mayor medida.
    El 70% de las empresas utilizaba el correo electrónico muy a menudo.
  • Asimismo, en varios estudios realizados tanto a nivel nacional (ANECA, 2004) como regional (Consello Social de la USC, 2004; ACSUG, 2006) se ha preguntado a las empresas sobre la importancia de los conocimientos de informática en la selección de personal. Éstas contestaron que los conocimientos informáticos eran cuestiones tan valoradas como la titulación estudiada, la experiencia laboral y el comportamiento durante la entrevista, resultando más valorados que los conocimientos de idiomas y la realización de masters y cursos de postgrado. A la vista de estos datos, y partiendo del hecho de que la mayor parte de los trabajadores no dispone de estudios universitarios, es evidente la necesidad de incorporar la Informática en la ESO y en los Ciclos Formativos. Efectivamente, el informe de la CRUE continúa diciendo: En relación con los alumnos de nuevo ingreso, se desprende que sería deseable una mejor formación informática en la educación secundaria. La importancia de esta enseñanza, está recogida en los modelos de la UNESCO y de la Unión Europea, siendo una asignatura obligatoria en casi todos los países y una disciplina de su "selectividad" en bastantes de ellos.
    
    Veamos ahora qué es lo que dicen la UNESCO y la Unión Europea.
    
    Lo que dice la UNESCO
    
    El informe "ICT in education. A curriculum for schools and programme of teacher development" publicado por la UNESCO en el año 2002 dice en su página 8:
    
    "Information and communication technology (ICT) has become, within a very short time, one of the basic building blocks of modern society. Many countries now regard understanding ICT and mastering the basic skills and concepts of ICT as part of the core of education, alongside reading, writing and numeracy."
    
    "Las TIC han llegado a ser, en muy poco tiempo, uno de los pilares básicos de la sociedad moderna. Comprender las TIC y dominar las destrezas básicas y los conceptos de las mismas es considerado hoy por muchos países como una parte primordial de la educación, igual que son la lectura, la escritura y el cálculo."
    
    En los apéndices A ("ICT Literacy", "Alfabetización TIC") y D ("ICT Specialization", "Especialización en TIC") se propone un currículo para la enseñanza de la Informática, mientras que en los apéndices B ("Application of ITC in subject areas", "Aplicación de las TIC en las áreas temáticas") y C ("Infusing ICT across the curriculum", "Inculcando las TIC a lo largo del currículo") un currículo para su uso transversal. Evidentemente, el uso transversal de la Informática no excluye su enseñanza especializada; más bien al contrario: la UNESCO lo considera un paso previo (véase Capítulo II).
    
    Lo que dice la Unión Europea
    
    El informe "Cifras clave de las TIC en los centros escolares de Europa. Edición 2004" publicado por la Comisión Europea, detalla en las páginas 21 a 28 y 41 a 43 el currículo de la Informática y el profesorado especializado para impartirlo en los distintos países de la Unión Europea. No sabemos la veracidad de estos datos en referencia a otros países. Lo que sí sabemos es que los datos respecto a España son completamente erróneos, y han provocado la intervención de la PNAPI en el Parlamento Europeo, como sabréis los visitantes habituales de esta web (la última ocasión el 20 de enero de 2009).
    
    En cualquier caso, queda claro que la Unión Europea admite la necesidad de profesorado especialista en TIC. Ahora queda saber quién es un especialista en TIC...
    
    Seguimos con el análisis de la CRUE
    
    En la página 133 del informe sobre las TIC en el sistema universitario español se dice:
    
    "En España, el Consejo Escolar del Estado, la Reunión de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado, el Congreso de los Diputados y el Senado, han dado los primeros pasos en las dos direcciones posibles. Es decir, mayor presencia curriculos de la informática y más calidad en su enseñanza."
    
    "Mejorar la enseñanza de la informática en la educación secundaria, no sólo significará el desarrollo de competencias digitales básicas y necesarias para cualquier ciudadano. Además, desde el punto de vista universitario, facilitará la formación de los alumnos de nuevo ingreso ya que, desde un inicio, dispondrán de las competencias informáticas necesarias para utilizar las TIC que se están desplegando como herramienta en las nuevas metodologías docentes promovidas por el proceso de convergencia al EEES."
    
    Pronto veremos qué dicen el Consejo Escolar del Estado y el resto de organismos. Antes, veamos lo que continúa diciendo la CRUE un poco más adelante:
    
    "De lo anterior se deduce que, si bien actualmente la universidad contribuye significativamente a la formación en TIC de sus alumnos, ha de seguir trabajando en la misma línea, planificando e impartiendo formación TIC específica que complete las competencias informáticas de los alumnos egresados acercándolas a las requeridas por los empleadores. Sólo así podrá ayudar al sector empresarial a superar la falta de formación de sus empleados, considerada una de las principales barreras en el acceso a las nuevas tecnologías de este sector."
    
    Esta afirmación es mucho más importante de lo que aquí parece deducirse, puesto que la mayor parte de los empleados no tienen estudios universitarios, sino de graduado escolar (secundaria obligatoria) o ciclos formativos (formación profesional específica). Por tanto, si la universidad debe realizar mayores esfuerzos por planificar e impartir formación TIC,igualmente habrá que hacer lo propio en los niveles educativos inferiores, lo cual, dicho sea de paso, ayudaría a mejorar el nivel de los alumnos universitarios, que tendrían mayor base para profundizar en herramientas TIC más avanzadas.
    
    Qué dice el Consejo Escolar del Estado
    
    El dictamen del Consejo Escolar del Estado de 22-07-04 dice en su apartado sobre la Educación Secundaria:
    
    "El Consejo Escolar del Estado, haciendo suyas las Directivas y recomendaciones de la Unión Europea sobre la implantación de las TIC en los currículos escolares, valora negativamente la inclusión de las mismas en otras especialidades cuando la materia de Informática debería tener entidad propia y ser impartida por especialistas."
    
    Esto hace referencia a la inclusión de la Informática dentro del currículo de la asignatura de Tecnología, actualmente vigente y enarbolada por dicho profesorado como la excusa para atribuirse, también, la asignatura de Informática así como para autoproclamarse profesorado capacitado y especializado en TIC. Dicho dictamen no fue tenido en cuenta y el sindicato CSI-CSIF presentó un voto particular por ello.
    
    El mismo dictamen, junto con los errores del informe de la Comisión Europea antes mencionado, ocasionó unas preguntas del grupo socialista en el Congreso en febrero de 2005:
    
    "¿Qué ventajas ofrece la incorporación de los contenidos de Informática en la asignatura de Tecnología, frente a la organización de estos contenidos de Informática en una materia diferenciada?"
    
    "¿Qué medidas piensa tomar el Gobierno, para rectificar los datos incorrectos, que sobre nuestro sistema educativo obran en la Unión Europea?"
    
    Las respuestas ofrecidas por el grupo popular son un ejercicio de malabarismo demagógico que aconsejamos leer. Como ahora estos partidos han intercambiado gobierno y oposición, no deja de ser asombroso (a la par que indignante) cómo ahora cada uno critica y defiende justo lo contrario de lo que criticaba y defendía en aquellos días.
    
    En la sesión del Consejo Escolar del Estado de 26-05-06 se aprobaron las enmiendas nº 117, 118 y 122 a la Ley Orgánica de Educación (LOE) para que la asignatura de Informática fuese obligatoria en dos cursos de la ESO.
    
    A la vista está el caso que el gobierno hace al Consejo Escolar del Estado.
    
    
    En la Reunión de Consejos Escolares Autonómicos y del Estado de los días 02-02-05 y siguientes se acordó:
    
    
    
    "Consideramos imprescindible en cuanto a la introducción de las TIC, la existencia en los centros educativos de profesorado expresamente formado en dichas tecnologías. [...] Conviene delimitar los saberes, actitudes, hábitos, comportamientos y destrezas básicas a adquirir por el alumnado definiendo al mismo tiempo el perfil necesario del profesorado para su desarrollo más idóneo."
    
    Lo que dicen otros organismos
    
    En una línea similar a lo recién expuesto se elaboró la "Declaración sobre la enseñanza de Informática en la Educación Secundaria" en el marco del II Congreso Español de Informática (2007), en la cual se dice:
    
    
    
    "El bajo desarrollo actual de conocimientos y destrezas digitales básicas y necesarias para cualquier ciudadano constituye una de las principales barreras a las que se enfrenta la implantación de las TIC en todos los ámbitos y niveles. Consideramos por tanto fundamental que el Ministerio de Educación y Ciencia incorpore la asignatura de Informática como obligatoria en la Educación Secundaria Obligatoria y el Bachillerato, y asimismo, que garantice la calidad de su enseñanza mediante la atribución de esta materia al profesorado de la especialidad de informática."
    
    Más claro, el agua. Como firmantes, tres catedráticos de las universidades de Granada, Zaragoza y la Politécnica de Madrid.
    
    La Comisión de Educación del Congreso de los Diputados, en sesión del 5 de abril de 2005, afirmó lo siguiente:
    
    "El conocimiento de la informática se demuestra cada día como un instrumento fundamental en la vida de nuestra sociedad. En este sentido, el Congreso de los Diputados considera que su estudio debe formar parte fundamental y específica del currículo educativo, dotándola de los medios y profesionales adecuados para su enseñanza."
    
    Nótese el uso directo y sin paliativos de la palabra "informática". Nada de "TIC"...
    
    Por último, la sesión del 22 de marzo de 2006 del Pleno del Senado (la cual, por cierto y como dato curioso, se vio interrumpida por el despliegue de una pancarta aludiendo a la enseñanza de la informática, como puede leerse en la página 4319), aprobó una enmienda a la Ley Orgánica de Educación (LOE) para que la Informática fuese una asignatura "importante" en los primeros cursos de la ESO (pág. 4368):
    
    "Asimismo, queremos incluir la informática como materia importante en los primeros cursos de la ESO. Su inclusión obedece a la importancia de esta disciplina, reconocida por múltiples instancias nacionales e internacionales."
    
    Dado que la ESO sólo tiene cuatro cursos, suponemos que con "los primeros" se refieren a 1º y 2º. ¿Alguien conoce esa importante asignatura en esos cursos? ¿Y en 3º? ¿Y la optativa de 4º puede entenderse como materia importante? Obviamente, una cosa es la que se dice, y otra la que se hace.